M’agrada veure ploure, se’n se que faja vent . No sé, però quan camine i plou em senc bé, tranquil·la. Però no si fa vent, em ploren els ulls, em fa mal el cap, el monyo es desfà.

M´agrada molt el sol, la llum, però si fa vent no puc amb ell. No pots veure´l, ni pots sentir la seua olor, ni imaginar-te la forma que tindrà, és com alguna cosa que et molesta. També fa molt de mal quant vol. Amenaçant quant xiula, quant el vent s´enfada i busca companya, es rebolica i va contra ell mateix i sembla un huracà.

Aleshores em fa molta por, i la por m´anul·la la ment i em borra coses que m´han passant. Vull dir: te una cosa bona, que m´ajuda a esborrar coses que no m’agraden

DE LA VIDA