《La vida es una faena que mos portem per a fer en casa. Quant mires, l’hora ja son les sis de la vesprada quan tornes a mirar, ja es divendres i quant mires altra volta. Ja sa acabat el mes. Mirant mirant d’acabat l’any ! Mirant l’hora ja han passat, 50, 60 o 70 anys. Quant tu mateix mires ja no sas per on estan els amics de sempre. Quant algú mira, em perdut la joventud i pot ser la salud i ara, és tard per tornar en rere. Si ens donaren un altra oportunitat més, ja no miraria tant el rellotje.

Aniria sempre cara les hores útils i els bonics moments per el camí que mos obrin la vida. Tindria a tots els que estime més prop. Fills, nets, família, amics que a voltes no sé com estan i els diria .-Vosaltres sou lo m’és important per a mi.- Abraçaria a tots un per un, ben fort i diria. -Vos estime molt.- No deixeu de fer algo que vos agrada per falta de tems .No deixeu de estar en els vostres fills quant són menuts, perquè ben prompte sen aniran i no seran teus. Es presis eliminar, faré o aniré després. Per que les coses canvien molt de presa, els fills creixen, la gent també canviem i la vida s´acaba

Recordem no deixar res per a després.

PERQUÈ DEPRÉS POT SER TART》@.@.@.