《 Com he de pensar en què passarà demà si avui encara no sé com acabarà, la rapidesa del temps m’absorbeix els sentits i no sé què passarà, però sé que arribara demà. A qui explicaré que el cercle es tanca els temps consumeix, els minuts les paraules volen detindre el temps va girant en si mateix, però no poden, parar el temps. El temps va de pressa no tenim ni temps per somiar. Passa tan ràpidament tot Que ho sent ja tot lluny què passarà si avui gairebé no, tinc ni temps per viure’l.》@.@.@.
《 Falta menys pel meu final, però estic agraïda, vida, perquè sempre em vas donar esperança quan no l’esperava, sempre vaig poder escollir la feina que més m’agradava, també vaig poder passar les penes que tu em vas enviar.
A la meua edat avança, veig que jo he sigut la que vaig construir el meu propi destí, quan vaig plantar rosers, vaig recollir sempre roses. També vaig plantar una cosa sense saber que sortirien espines.
Ningú em va dir que el mes de maig que vaig nàixer fos etern, he passat llargues nits amb les meues penes, però ningú em va prometre que només tindria nits bones i tranquil·les, i, en canvi, vaig tenir també moltes nits
serenes…
Per moltes coses he volgut agrair a la vida per haver pogut transitats tants camins, a voltes anant A peu i altres en cotxe per camins plans i també en molts clots, però gràcies a la vida que he tingut, he pogut en tot i estic tranquil·la i en pau en la meua vida》@.@.@
《 A voltes se m’amuntonen els pensaments, i vaig cap el no-res, busca’n tot, vaig buscant els laberints dels dubtes que tinc.
A voltes m’envolta la nit i en Senç atrapa, però mire l’univers i veig la ruta que ajuda el meu destí, entre àngels que en somriuen pel camí.
De vegades m’absorbeixen els dubtes, i reaccione com quan estic passant calor en estiu, que tinc al·lucinacions, de mil situacions, i una a una en fan veure com està, el món on a bité.
Alguna volta he somiat amb els ulls oberts, i tot el que em passa, és que tinc por de no veure la realitat d’algunes coses que en puguen separar de les meues inquietuds i els meus anhels》
《 LES LLÀGRIMES, que cauen damunt la terra per amor, no es perden mai, perquè la terra les porta fins als rius i els rius les porten cap a la mar, es fondran amb les ones, aquestes onades braves d’espuma blanca, que sempre vives estan, són viatgeres del mar, que sempre il·luminades van, per aquella lluna plena, que mai les abandonarà. Asta que algun dia arriben a la blanca arena, i tornen de nou a tocar la terra. Perquè les llàgrimes que damunt la terra cauen per amor, mai moriran per què són eternes》@.@.@.
《 A la vida ni es guanya ni es perd, ni es fracassa ni es triomfa. A la vida s’aprèn, Ha crescut, vas descobrint coses, s’escriu, s’esborra. I es reescriu una altra vegada, es fila, es desfila i es torna a filar. El dia que vaig comprendre que l’únic que vindrà en mi i m’emporte és el que visc, aleshores he començat a Viure el que em vull en portar》@.@.@.
《Estimat a tu mateixa, sense esperar res de ningú. Qui no et vol sentir no t’escoltarà encara que crides fort. Qui et vol entendre t’entén fins i tot sense paraules. On menys busques, de vegades és on més trobes. Soc de les persones que li costa deixar anar, però quan solte, ja no hi ha marxa arrere després. Hem de saber fer el bé, encara que estem fins amb l’ànima destrossada. El temps sempre et mostrarà el que signifiques per a la gent que t’estima. El millor de ser sincer i dir les coses a la cara, és que disminueixen els somriures falsos. No importa els favors que faces, et jutjaran pels favors que no vas fer. Tingues present que el cos necessita descansar, la ment necessita pau, i el cor necessita alegria. Procura fer sempre, el que t’agradaria rebre. Tracta al teu somni sempre bé, potser no tens la vida que vas somiar, però pot ser tens la vida que altres estan somiant.》@.@.@.
《 Allà lluny es veu arribar el temps per tots els camins van passant de pressa en els passos ferms, o pausats, passen sense alegria en un camí ple d’anys sense complexos, però despertant un diluvi de pensaments per mostrar.
Tot passa tot arriba ni la distància pot parar aquest llarg caminar en un anar seré arribant on es pot en el seu caminar de vell, en les seues lents deambular sense parar.
Done la volta i mire el temps passar i tot va quedant enrere escric entre milers de vivències esperant el moment de despertar els sentiments, i poder tornar a començar un altra volta.》@.@.@.
