《 No presumisques de la teua bellesa. Amb el temps ens desfigurem, serem arrugues i cabells blancs. Amb el temps, serem pell flàccida amb un caminar rar.
No presumisques dels títols universitaris… Algun dia, tots acabarem amb el mateix títol No presumisques dels teus èxits… Amb el temps, tots ens anem quedant sols.
No presumisques tampoc de tenir diners… Amb els anys, perden de valor.
No presumisques de la teua feina…
Algun dia, et reemplaçaran fàcilment.
No presumisques gaire l’intel·ligent que ets… Amb el temps, la teua memòria fallarà.
No presumisques dels teus vestits de marca…
Amb el temps, buscaràs roba còmoda sense mirar marques.
No presumisques del teu vehicle de luxe. Amb el temps faràs servir, cadires de rodes o bastó. No presumisques de la teua força física. Amb el temps necessitaràs suport fins i tot per caminar.
Amb el temps necessitaràs companyia per vestir-te, menjar, banyar-te i més. MILLOR ASSEGURA’T DE DEIXAR UN BON RECORD. A la teua família i la gent que t’estima》
《 A mal temps bona cara. • No hi ha mal que cent anys dure , ni cos que ho resistisca. • Més val dolent conegut, que bo per conéixer. • De tal pal, tal estella. • Camaró que s’adorm, se l’emporta la corrent. • Gos que lladra no mossega. • Home previngut, val per dos • Arbre que neix tort, mai s’adreça el seu tronc. • Més val ocell a la mà, que cent volant • Val més tard que mai. • On hi ha capità, no mana soldat • Cria corbs i et trauran els ulls. • Peix que s’adorm, se’l en porta el corrent. • Déu fa força, però mai ofega. • A mal temps, bona cara. • A qui matina, Déu l’ajuda. • A casa del ferrer, ganivet de fusta. • Mico veu, mico que fa • Candela al gerro fins que allargue el fons • Déu dona barba a qui no té cu xilla • Matar dos ocells d’un tret. • A panxa plena, cor content.》
《 Buscant aquell temps que no veiem i donant temps i sentint en veure discórrer els versos mentre mire caure la vesprada enmig dels meus records.
Esperant expectant per tornar a veure eixos bonics moments i pensant que mai moren els pensaments, ells roden com les hores mentre jo encara busque aquest temps abans que passe el temps.》@.@.@.
《 La companyia de la soledat deixa arribar idees algunes les puc plasmar en paper altres es queden suspeses, i altres comença a créixer i tenir vida.
Només una simple olor pot portar un record a la ment creant una història i
donant curs a una il·lusió.
Les lletres omplin els espais buscant en les paraules algun tema que em donen peu per escriure algun poema
El silenci de vegades ho cobreix tot, un carrer buit és trist no se sent el riure de nens ni les xafarderies de la gent en veures, carrers de ciment, Buits que amaguen les pors de la gent. Es desborden les idees
es tracen estratègies
callen els rumors
calla la raó, vivim de records sense poder trobar la solució.》
《 Soc propietària d’aquell passat que cada dia va jugant amb aquests records que el temps va burlant.
Soc propietària del gest que fa possible el somriure que s’allunya de mi jugant amb les històries dels meus moments feliços.
Soc propietària de les tristeses guardades llàgrimes i dolors sepultats que busquen brotar una altra vegada en altres espais.
Soc propietària dels meus fracassos de les meues caigudes que vaig arrossegar sense adonar-me que deixant lliures va ser la solució per poder alçar el meu cos i seguir!
Soc propietària dels meus èxits i dels meus triomfs perquè només va ser aquell moment just baix tenir el plaer de gaudir d’aquelles mels.
Soc propietària del passat que vaig arrossegar amb la meua vida perquè ells van tenir també els seus moments
Soc propietari de l’ara que faig el que vull, mentre espere les coses que em queden per fer abans de la meua partida.》
《 Les fulles de la meua tardor han anat caient s’estan assecant com les cataractes quan no plou,
que van ser com camins ja transitats
Avui sóc un arbre que espera la primavera que m’alegra els dies
recordant aquells camins viscuts
Les fulles de la meua vida estan caient amb el temps per l’increment clima
que corre entre el meu cos, Són com el vi que va allunyant els records i sentint que no hi ha temps perdut perquè vulga o no, vaig estar aquí, a la meua manera
Arriba, la meua espera per les meues il·lusions de vida que comencen a brotar plenes de s’avia. Perquè les fulles de la meua vida ja s’han fet meues.queda molt per fer ! 》@.@.@.
《 És el moment de canvis en la meua vida algunes coses,
buscar novetats, reflexionar, arriscar,
els desitjos es llencen a la conquesta de nous retós amb l’ajuda del cor.
De vegades és el moment de viure els somnis que no hem pogut complir,
siguen, bons, o mals, però poder viure’ls” ja”, avui i ara. De vegades és el moment d’apartar els dubtes sense pensar, sense importar,
el què diran i poder ser una mica boja, gaudint d’aquesta vida fugaç. De vegades és el moment que necessitem per a llançar-nos al buit
sense por, i cridar als quatre vents la gana de viure que tens.》@.@.@.
《Mai t’oblides dels xicotets moments, xicotets instants que omplin de felicitat la teua vida. Ells són els que fan gran, el teu cor, i el teu somriure quan els recordes!! Oblida’t del dia quan estiga ennuvolat, però no t’oblides de les teues hores de sol. Oblida’t d’aquells temps que et derrotaren, però no t’oblides de les victòries que has guanyat després. Oblida‘t dels errors que ara no pots canviar, però no t’oblides de les lliçons que has aprés. Oblida‘t de les penes i desgràcies que has tingut. Però no t’oblides d’aquelles alegries que has viscut i mai oblidarem. Oblida’t d’aquells dies quan estem sols, però no t’oblidis dels amics i els somriures que has rebut. Oblida’t dels plans que no van sortir bé, però no t’oblides sempre de tenir un somni, per poder tornar a començar de nou, quan la vida et presente mil raons per a plorar, demostra-li que tens més de mil i una raons per les quals somriure!!! OBLIDAT DELS MALS MOMENTS I SITGES FELIÇ 》@.@.@.
