《 El que besa no l’importa el sabor, fan gust de bes, açò és el millor, o simplement no saben, depén de qui besa i la seua relació.
El bes és passió no té, un sabor definit, però té la facultat, de despertar els sentits. En hivern, estiu i primavera desperta il·lusió.
Què sabor té el bes que mou tant de rèboli te intensitat , és passió, tendresa, i accelera el cor.
Què sabor tenen les besades no es pot explicar té intensitat una forma de sentir cada un té la seua forma de besar, la pregunta s’acumula és complement de l’amor quan naix, i és com sé sella- el pacte que l’amor provoca》
《 Quan venen les festes del poble, la font de Sima té un paper especial.
Pel dia té un cantó de la font xiquets jugant, es senten crits, carreres, rialles, són els xiquets del dia demà.
La font gran està roda de parets blanques i humides els crits de vegades també són dels joves anunciats la seua pubertat, tropes de successos que no poden dissimular.
En la font gran per festes cada nit ja d’orquestres i ritmes de carrer on se sent el so, de música del temps i es balla sense parar, la música ens fa somiar creant moments especials.
Aquesta font gran plena de peixos ens acull i en clarejar el dia quan acaba la nit, de la festa, es veu néixer el sol quan comença un nou dia es reuneixen els joves i acudeixen als bars esmorzar.
En aquesta font plena de gen barregen glops i música amb alegria i rialles per celebrar les festes un any més que observa la gent més gran entre il·lusió i records.
En la font gran, després del ball de cada nit els joves acaben esgotats, es fan llargues les mirades i
la joventut quan s’acaba la festa solen anar tots els jóvens esmorzar.》@.@.@.
《 Quant veig ploure en venen ganes de banyar-me i ballar baix la pluja, abans que acabe eixa bonica música.
Amaguem els paraigua de les pors i ballem bais les gotes clares de les aventura de viure
Donem gràcies per aquestes pluges quant venen sense llamps ni trons, quan venen carregades de bonics records de joventut, de somnis que se’n van anar i ara tornen per moments, caminem baix la pluja i dèiem mullar els nostres pensaments.
És bonic sentir ploure la seua música que en perfecta harmonía convida a ballar
sense importar l’edat mai no és tard per somiar deixa que es mulle el cos. I que el teu rostre és mulle d’alegria tornant a aquestes corregudes de joventut.
Plou pero encara ens queda temps per gaudir d’esta pluja pues
《 Són més bonics els versos que desperts es poden somiar, perquè deixem anar la imaginació, per poder crear en la nostra tímida realitats
Hem de continuar estimant, encara que siga alguna cosa difícil com potser estimar el mar, i poder buscar la seua llibertat, no enclaustrem en vida, seguir vivint és el millor que ens pot passar a qualsevol edat.
Són bonics els versos que parlen de la vida, aquests que sabent com són es tornen en poemes que sobreviuen al dolor i allunyen les penes.
Sempre serà bonic poder somiar desperts i poder crear poemes, encara que només siguen somnis fets de versos somiats》@.@.@.
《 Pense continuar caminant on els meus silencis parlen, sense amagar secrets en ombres de l’univers que guarden molts misteris que a voltes cal traure.
Pense en gemecs dels meus dolors callats sempre en espera d’alguna cosa. A voltes tirem per terra il·lusions i vivint només de quimeres.
Pense en els murmuris dels meus crits desesperats anant contra allò no dit, alimentant, fabulescaminant per sendes i estrets camins.
Camine amb passos cansats a voltes, entre alegries i enganys sempre mostrant la veritat per poder gaudir del que ja he aconseguit.
Dormint cada nit pense amb records del passat, estic plena d’ells, alguns quasi oblidats, però cada nit tornen a ser recordats》.
《 Des de la meua visió. La bellesa, assequés insegura perquè és efímera i amb poca vida d’ella mateixa.
Des de la visió de la meua ment, la bellesa tremola cada vegada que es mostra en tota la seua naturalesa.
Des de la visió del meu pensament, la bellesa és poesia, com un pensament que procura expressar les seues veritats.
Des de la visió del meu cor, afirma que els sentiments a voltes són com estar en una presó que no deixa mirar la realitat.
Des de la visió de la meua vida ella passa massa ràpida. El temps, bola Les edats. Els amors. Els reptes. Els fracassos, i sobretot la nostra vida.》.@.@ @.
