《 En el silenci, naix la poesia, quan els

pensaments naixen de l’ànima.
És quan les paraules es troben, i s’uneixen en un ball de lletres buscant un significat.

La poesia és la veu del silenci, és com un cant que brolla del no-res.
És l’expressió del que no es pot expressar en paraules, és un llenguatge que només entén el cor.

En silenci, la poesia s’amaga, esperant que algú la descobrisca.
És un tresor que només es revela, a aquelles persones que es prenen temps de treure-la.

La poesia i el silenci són germans, van units en una dansa eterna.
Són una creació, de l’harmonia perfecta de l’existència.

Així que escolta el silenci, i deixa que la poesia el parle.
Perquè, la poesia és el llenguatge de l’ànima i en ella sempre està la veritat.》

@.@.@

《 M’estime, per totes aquestes vegades que ningú em va estimar.
Em respecte per totes les vegades que ningú no em va respectar.
M’accepte, per totes les vegades que la gent em va jutjar.
M’abrace, per totes les abraçades que em van faltar.
Em done suport, per aquells durs moments que vaig passar jo sola.
I somric ara, per aquelles vegades que vaig plorar.
Però sobretot, em perdone per haver cregut que tot el que necessitava, estava fora de mi.
Ara sé que no era així, i que dins de mi estava tot.
Aquest, respecte, aquesta acceptació, aquesta abraçada.
Aquest suport que sempre em va alçar, i aquest aplaudiment que vaig rebre de les meues pròpies mans, aquell somriure que em va tornar.
Foren anys que van pesar mentre passaven, però que ui s’han tornat més lleugers, i més clars, perquè ui m’ha adonat conte que soc la que més sap com soc i també soc la que més en vol, perquè ió en vull més que ningú.》@.@.@.

《 Jan pobles màgics com el nostre. Simat de la Valldigna, però també existeixen les persones màgiques apareixen del no-res, de dins de la foscor, quan menys eu penses. Són aquelles persones que saben guanyar-se la teua confiança ràpida i de forma inesperada. De colp i volta un dia, arriba la màgia a la teua vida, comences parlant de tot (de la pena, l’experiència, les ferides). Quan te n’adones, ja li estàs explicant la teua vida. És bonic el màgic! Així són les persones màgiques, elles en qüestió de segons entren en el teu món i fan coses que moltes persones no han aconseguit en anys. Estan ai, entren, per a acompanyar-te cuidar-te i regalar-te un poc de la seua màgia. Quan entren al teu univers, et donen la seua amistat et cuiden i et donen un aire més nou. El brinden la seua amistat, la seua mà, arriben per abraçar-te i al final arriben per quedar-se per sempre. AIXÒ ÉS LA MÀGIA.》
@.@.@

《 En el mirall del record, queda el reflex del que no va poder ser, un record que no va arribar a florir, una història que no va arribar a escriure’s.
Els seus ulls, negres eren com estrelles brillants, em van il·luminar uns dies pareixien estels, però el destí, ens va distanciar, ens va separar, sense deixar rastre.
El temps, lent i sense pietat, es va emportar els somnis que vaig tenir i encara que el record va i ve la realitat és que no té futur, només queda el passat.
Encara recorde aquell somriure, el seu caràcter, la seua mira profunda, però tot va quedar en el passat, i avui només queda un lleu record.》@.@.@

《 Hi ha una cosa que em segueix, allà on vaja, una presència que se sent, però que no la puc veure mai.
És l’ombra del meu passat, de les meues pors i els meus dubtes, dels meus errors i els meus fracassos, de tot el que he viscut.
També és l’ombra del meu present, de les meues inseguretats els meus temors, els meus dubtes i les meues incerteses.
De tot allò que em fa pensar, és l’ombra del meu futur, dels meus somnis i les meues aspiracions, de les meues esperances i les meues il·lusions,
Així que no intente escapar del que em segueix del meu passat, perquè sé que és una part de mi, i de la vida que he viscut, què em fa ser més forta.》@.@.@

《 A la claredat del bosc, a l’alba, una jove camina amb pas segur, la seua cistella a la mà, un somriure a la boca, persegueix tresors que alguns no veuen.
Bolets ocults, joies de la terra, brollen humils bais de la brossa, són com

Capritxos del bosc, regals d’atzar, és el seu món, quan els troba caminant.
De vegades troba un bolet daurat, altres voltes, un gris que sembla oblidat, i cada troballa li ompli l’ànima, és l’art del bosc, poesia en calma.

No té por a la pluja ni el fred de gener, ja que la terra li canta el seu cant sincer, en cada tornà, amb sol o tempesta, el camp li ofereix la seua màgia amaga.
Torna a la llar amb la cistella plena, però més que de bolets, està plena de satisfacció,

IA la calor de la tarda, mirant el sender, somia amb matins de boscs i bolets. Perquè entre bolets, és feliç i, viu la jove el seu cant més dolç, amant del camp, de l’aire i la vida, la seua passió, el seu refugi, en la seua terra escollida.

@.@.@

《 En aquest moment que ja en canviat dany, ens hem de preparar reflexionat sobre allò que veritablement importa.
Aquest 2025 no és només un número per intercanviar regals o compartir menjars amb la família. És un moment per recordar que comencem un nou any i podem repartir la generositat que ens envolten.

És un any per poder reflexionar sobre les nostres accions i paraules, i per buscar maneres de ser més amables i compassius amb els altres.
És un moment per recordar que la veritable màgia d’any nou es troba la connexió amb els altres, en l’empatia i la comprensió.
Així que aquest any nou en compromet a ser més conscient de les meues accions i paraules, a buscar formes de compartir amor i generositat amb aquells que estan prop de mi 》

@.@.@.

《 Sota un cel ple d’estrelles brillants, un nen espera amb ulls radiants.
Al seu cor, un somni guardat, la màgia.
Del gener ha començat.
Sabates netes al costat de la finestra,
cartes escrites amb emoció i alegria.

La nit xiuxiueja amb dolça calma,
i en el silenci, batega l’ànima dels xiquets.
Saben que aviat, en el seu humil racó,
trobaran tresors Eni u gran emoció.
Melchor, Gaspar i el bon Baltasar,
amb dons divins venen a carregats.
En camells cansats, però esperançats,
porten regals, pau i somnis als xiquets.

Els nens somriuen, i la seua fe és tan pura,
que la màgia dels Reis sempre perdura.
I quan desperten a l’alba, els seus ulls amb il·lusió.
Demostren tot el plaer d’aquesta nit màgica.》@.@.@.

《 En aquesta nit de llums i colors, bais les estrelles que brillen, camina el ressò de somnis i l’esperança que brilla.

Arriben els reis, en caravanes, amb els seus dons lluents, guiats per una estrella d’amor dels presents.Gaspar porta or brillant, símbol d’un

Rei diví; Melcior, l’encens sant, per honrar el que és celestial. Baltasar, amb el seu, somriureporta la seua mirra de misteri, ofereix a la mà els regals en silenci.Les

portes de cada casa s’obrin de par en par.Sabates al costat de finestres, esperança a cada casa amb amor a riba.Els nens dormen somiant amb joguines i alegria, i

Els Mags van deixant Els regals, amb amor i carícies. A la nit de Reis Mags, la màgia mai s’apaga, és la fe que il·lumina, l’ànima qui la guarda.》@.@.@.

“Estimats Reis, porteu mos als pares i uelos, il·lusió,
i un món ple de salut i pau per a tots.”

《 A partir d’avui i no de demà, acceptaré la vida tal com se’m presenta.
Deixaré de córrer per poder gaudir del camí…
Pensaré una mica menys en les coses que em falten, per donar valor a tot allò que tinc…
Tractaré de caminar lentament, intentant gaudir del temps que em queda…
Tractaré d’omplir el meu cor amb les flors de la primavera i el sol d’estiu…
Tractaré d’acceptar que la gent és com és, i mai no seran com a mi m’agradaria, perquè aquest és el seu dret…
Gaudiré de cada clarejar com si fos l’últim, perquè els dies viscuts no es repetiran mai…
A partir d’avui, faré tot el possible per tenir pau al meu cor, perquè avui tinc plena consciència que la vida és bonica i única…
Perquè avui estem vius… Ja que avui és el principi de la resta de la meua vida…
A partir d’avui i no de demà,
Tractaré de caminar SEGURA, i ompliré el meu cor amb flors de primavera i sol d’estiu.
Em vestiré de colors, miraré les estrelles i diré amb fermesa:
“Endavant!I tot això, a partir d’avui,》

@.@ @