《 Tinc fred, i no necessite demanar res per estar calent. Tinc molt de respecte, i terrible set ,i no necessite demanar aigua. He demanat llibres, és a dir,horitzons, per veure com estàn en aquests moments els meus germans del món, es a dir, com poder pujar les escales per poder arribar a eixa cima de l’esperit del l’anima i del cor. Per poder ajuntar-nos i demanar tots junts, que tot vaja passant aviat i puguem abraçar nos amb totes les nostres forces 》
MOLTA SALUT PER A TOTS》 @.@.@.
《 Tot desafiament serveix de prova per a elevar-nos. Per tant, és correcte agrair l’oportunitat d’aprendre i créixer a través de la poesia. Saber com fer front a totes l’experiència que la vida real, ens presenta. Els RECORS Sempre ens porten al PASSAT I ELS SOMNIS al FUTUR nosaltres podem elegir el FUTUR o el PASSAT, no podem canviar una situació, tenim el desafiament de canviar-nos a nosaltres mateixos, i saber adaptar sempre a les circumstàncies. Perquè sempre. Estàvem Estem Estarem junts encara que siga. A trossos A estones A espentes o en els nostres SOMNIS 》@.@.@.
《 En aquests moments, que respire la meua pròpia soledat. Comence a veure el meu espai per fora, després d’haver mirat també per dins. Comence a recordar de vegades, coses del passat, que ja estan molt lluny, Tinc l’esperança de tornar a contemplar el meu futur, sense presses, ni aclaparaments. Tinc temps de veure, la rapidesa amb què passa tot. Puc sentir Alegria, i força de veure que estic viva. Tots tenim el dret de poder gaudir, de les nostres vides, que són nostres i de ningú més, que ningú, les cuidarà tan bé, com nosaltres podem fer-ho. Són moments que el destí, ens obliga ha aturat la nostra rutina, per donar-nos un respir, per poder ordenar algunes coses, que potser estaven oblidades. Hem de ser forts i seguir endavant. Perquè encara esperem, molt de les nostres vides 》@.@.@.
《 No cal conéixer el perill, per tindre o veure la por que ens produeix. La por pot ser menuda i veure la molt gran, o ser molt gran, i gairebé ni percebre, tot és qüestió de la ment. De fet, el perill desconegut com el coronavirus, és el que ens està causant tanta por i temor. Jan plagues que apleguen sense avisar, però no apareixen, ni abans ni després, elles arriben quan està el seu torn, mai abans. Tot perill desconegut serveix de desafiament, i prova per així elevar-nos i fer-nos més forts. Per tant, és correcte que aquesta experiència ens ensenya i aprenguem a créixer i ser forts a través de totes les calamitats i experiència que la vida real ens prepara 》@.@.@.
《Ara mateix tinc ganes de plorar. Tinc ganes de plorar, està por que no és només meua és de tots. On venen aquests, virus on van. Carrers tots deserts. Les estanteries dels supermercats buides. Tinc ganes de plorar aquell estat desert que amenaça por, pànic, terror i incertesa. Tinc la necessitat de parar sense haver-ho triat. Sense saber molt bé el perquè fa sols uns dies gaudíem de la llibertat. De passejar, de riure, i plorar al nostre gust. Sense que cap “corona virus:, que es crega amb el dret sobre la meua vida. Tinc ganes de plorar les escoles tancades els parcs buits. Tinc ganes de plorar de veure aquesta guerra que ens converteix en enemics microscòpics.
Tinc por aquest núvol que amenaça una tempesta que ningú veu però tots esperen. Tinc ganes de plorar al que sembla una pel·lícula de ciència-ficció, feta realitat. Però no la nostra realitat. Tinc gana de plorar de veure alguns
comportaments humans, que no saben comportar-se, d’alguns com si fos la llei de la selva, o tu o jo. Tinc por de tot allò que no es veu, aquella realitat oculta que a tots n’espanta. Com si fos la mirà dels prestidigitadors que ens confonen. No em toques. No em tusses. No vingues a la meua comunitat. No vingues als meus hospitals. No vingues a casa meua. No et menges el meu menjar. No ten portes els meus rotllos de paper higiènic. No em contamines. Tinc ganes de plorar a aquest virus tòxic i tinc por de morir de por. Tindria ganes de què plorem tots, però d’alegria i d’esperança Perquè, sempre, Sarrià una bona solució》 @.@.@.
《 Els records, tenen el seu propi idioma, la Seua pròpia textura, la Seua pròpia melodia secreta, la Seua pròpia arqueologia i les Seues pròpies limitacions. Depén de nosaltres rescatar i impedir que es converteix en alguna cosa barata, trivial o estèril. Recordar signifique donar una. Dimensió ètica a Tots els esforços i l’aspiració. Que tanta volta hem somiat, a la nostra curta o llarga vida. Però hem de recordar sempre. Que un somni sempre serà un somni 》@.@.@.
《Estàva en la meua tenda, Modes Àngela.
Ho recorde com si fos ara mateix.
Entra una dona ja major, vestida tota de negre.
Em diu. ¿Saps qui sóc?
Jo ensequida li conteste.!
SÍ, és la tia Carmen, va ser molt amiga de ma mare!!! (M’has conegut!!! Sóc CARMEN LA GARRILLA mai t’he comprat res, tan amiga que vàrem ser, ta mare i jo)
No passa res tia CARMEN li Vaix contestar!!, ¿però tens coses per a la meva edad.
Tinc calces, camisons, vestits Etc. Trec un vestit negre camiser, i em diu.(que pesar tinc de no haver vingut abans.
¿Se’l vol provar?
(!!! Clar, és el meu gust, el que em posaria i necessite!!)
Pase al provador a voresel.!!
Mentre jo baix seguir atenent a dues persones més. Però a l’estoneta, la veig a la porta del provador, esperant per poder entrar.
M’acoste i li dic!!
Entre tia Carmen.!!
(És que hi ha una dona dins, ara quan isca entraré jo)
Veig que estava parada mirant el mirall i no es va conéixer, pensant que era una persona que estava dins del provador, estava esperant que eixirà per poder entrar ella.
Passe, la de l’espill és vosté tia CARMEN !!.
Es va riure i em va dir.
(Que trist és fer-se vell, no
aprofitem per a res.)
Em van desfer el cor les seues paraules.!!
Vaig fer un bes com si fos ma mare i la vaig ajudar a provar-se, el vestit.
Mai no he pogut oblidar aquell dia. He pensat molt en aquella anècdota de la tia CARMEN l’amiga de la meua MARE.
Moltes voltes he pensat en aquesta anècdota.
He pogut comprendre, moltes de les coses que em passen ARA 》@.@.@.
《 Per començar a cultivar el teu amor per a tu, has d’afinar la teua ment amb el teu cor, començant per reconéixer-te i estar orgullosa de tu mateix, enamorant de tu. Aquest pas t’ajudarà a alliberarte de tot allò que no és bo per a tu, siguen persones, coses o situacions, creences o idees que altres vulguen inserir en la teua ment. Tot allò que d’alguna manera què s’allunya de tu mateix i de la teua essència, alguns pensaran que és egoisme, però aviat et dona’n tin en compte de què es tot l’amor que sents per tu. D’aquesta manera començaràs a treballar pels teus somnis i no pels d’altres. T’adonaràs que ningú pot estimar-te com et vols tu. També comprendràs que la veritable felicitat no depén del que és extern, o no pots controlar, sinó que només neix i està sòl, dins tu 》@.@.@.
《 Avui estic en plena foscor. Serà que estic, en el camí d’aquella llum que no puc ni veure, mentre batega el meu cor com si estigués sense vida?O només són paraules, i sentiments, que estan dins de mi, com una simple quimera absurda, plena de sentiments foscos.! Són com roses sense pètals!!! Serà una metàfora, als meus pensaments, als meus escrits, que cada vega es tornen més tristos, perquè de vegades percep la vida amb tristesa, i malenconia. !!O Son els meus ulls que no deixen de plorar fredes llàgrimes, en aquestes fosques nits de soledat, que vegades Senç que s’apropen fins a tal grau, que em sent, com si veiés un cel ple d’estrelles sense llum, sense brilló, però sí que les puc veure plorar com també ploren els meus sentiments. Per tantes injustícies, que veuen els meus ulls què no m’atrevisc ni de pensar》@.@.@.
