《 Vaig tenir poc temps per gaudir de l’afecte dels meus pares. Doncs es van deixar molt prompte. Aviat en tres mesos em vaig quedar sense ells, jo tenia 17 anys. En passar dels anys, he comprés les coses que em deia la meua mare. Recorde en una de les nostres converses, em va dir.!!, que encara que em casés i tingués fills, que no deixés mai de banda, les meues amigues. !!, que quan passen els anys i més gran et vas fent, més valores la seua amistat, i companyia. Amb el pas del temps, m’estic adonant que la meua mare tenia molta raó, el temps va canviant, però les veritables amigues sempre estan, amb els anys s’aprén, que la vida no s’atura per res, ni per ningú. Passa i passa. Els fills … Creixen… Els diners van i vénen … Les professions per més que t’agraden també els arriba la seua fi, el cor de vegades es trenca per moltes coses. PERÒ … Les teues amigues, sempre estan al teu costat. Una amiga de veritat, mai estarà massa lluny, per no poder arribar al TEU costat, quan la necessites. Amigues. Mares. Filles. Àvies. Germanes. Etc. En fi dones. Són totes una benedicció. Són les que contribueix en a donar més significat a la vida》AMIGUES VOS VULLC.!!!!! I HEM DE TINDRE L’ORGULL, DE SER.!! DONES.!!
《Enfrontar la realitat.
Estic ací, per ajudar-te a veure precisament què t’impedeix contactar amb el teu sentit de la vida, amb la teua passió per viure, amb la teua alegria, i amb el teu veritable ser que és la teua essència.
Cada vegada que jo apareixia, en la teua vida, Hera, perquè tu mateix no t’has adonat que no estàs sent feliç, així és que si no torne a aparéixer,
És que hi ha estàs assumint que ets responsable de tu i que només tu el podràs escoltar, creu-me, no me n’aniré. Mentre no ho faces, aquí seguiré. Necessites de mi per posar-li límits a les persones que et fan mal, perquè tingués valor i aprengues a dir que “no” perquè deixes de pidolar amor, amb qui no et mereix; perquè deixes de dependre de tots per ser feliç, perquè d’una vegada per totes, cuides el teu cos. ! De quina altra manera li hauries posat atenció al teu cos? Dic, probablement de moltes maneres, però aquesta està funcionant. Necessites donar-li l’aliment que necessita, deixar de criticar el teu físic, i agrair-li per al que et dóna, fes que es moga, tingues les teues hormones al dia i dorm les hores que necessites. Per què ets explotes? Per què t’exigeixes tant? No entenc per què ho fas, si ho tens tot, tens tota la capacitat que necessites per crear la teua pròpia realitat, però et tractes com el mateix esclau, eres massa severa, amb tu mateix.
Pregunta’t realment com vols viure i lluita per aquesta vida, és la teua vida, i només tu pots decidir, L’únic control que pots prendre és el de tu mateix. Si deixes, que jo, més expresse, però si em reprimeixes i et distreus cada vegada que arribe, no podré parlar-te més Espere no tornar, més voltes a la teua vida, però si ho faig, recorda, que no vinc a fer-te mal, vull ajudar-te que recuperes el teu propi camí, d’evolució, el camí que si el prens, et farà molt, molt feliç, I ja per acabar, vull que sàpigues, qui sóc. SÓC la teua ESSÈNCIA. Sóc tu mateix, cridant amb desesperació que m’escoltes per favor. Així és que. HOLA, jo sóc tu, parlant-te des del fons del teu cor, desespera tocant perquè em poses atenció, el que sents no és taquicàrdia, sóc jo, la teua ESSÈNCIA, que vol sortir d’aquí. La teua ESSÈNCIA disfressada d’ansietat 》@.@.@.
《 Em pregunten, TENS FÉ ??…. 《 Així conteste, sóc… Per moments… De vegades em sent un poqueta boja, amb una mica de sensatesa, per moments em trobe, molt, molt, corda, però mesclat, amb un poquet de bogeria, Altres Voltes veig molts, molts defectes però amb molts ànims de millorar-los. Em preocupen les injustícies, els mals tractes en les persones. I també, en els animals. Mo puc remediar plorar per consevol cosa, m’emociona molt la bona música. Algunes pel·lícules. Tinc la ment respectuosa amb totes les creences …. i …. També en les diferents maneres de pensar.
Si la religió o la fé, fan, que actue, amb amor, respecte, generositat, i bondat amb les altres. Persones. Doncs》 (BENVINGUDA SIGA)
《Un bon mestre, sempre procurarà amb la seua conducta i en totes les seues expressions, i maneres, d’inspirar als seus alumnes, Aser esperts d’honradesa, i molt emotiu, en el seu treball.
Preferint sempre el bé públic, al privat, Inculcant sempre, l’amor a l’ordre, i la disciplina.
Respecte a la religió, cada escó que puga decidir. El que vulga.
Moderació i cultura, i atenció, en el tracte, de les persones majors.
Sentiment de l’honor, i responsabilitat. En tots els aspectes de la vida.
Amor a la virtut, la ciència, la tecnologia, en tot el que siga bo, per a la humanitat
Horror al vici, als jocs, ales males costums. I als mals hàbits.
Inclinació a la feina, a ser responsables i honrats. A saber escoltar i complir en les obligacions.
Desenganxe de l’interés, i el profit propi. Ni aprofitar-se dels altres.
Menysprear, tot allò que signifique, profusió de luxe, al menjar i vestir. O com bufar de les coses.
Encara, que el pas els anys, són els que ten senyaran, sempre, aprendràs coses, que ni els mestres, ni els dies poden ensenyar-te》@.@.@.
《 Ens cuidarem, dia a dia. Arreglats, com si anàrem a una gran festa. Quina festa més bonica que la vida!
1.> El bany diari, el pentinat, la roba, tota atractiva, fent olor de net, a bon gust. El bon gust és gratuït, no costa res. Que en veure’t ta legra el teu mirall ,i els ulls dels altres.
2.> No ens tancarem a casa, ni a la nostra habitació. Res de jugar a la presa voluntària. Sortirem al carrer i al camp de passeig. “L’aigua estancada es podreix i la màquina immòbil es rovella”
3.>Estima l’exercici físic com a tu mateix. Una estona de gimnàstica, una caminada raonable dins o fora de casa, balla encara que estigues sola, fes qualsevol moviment que el faça moure del llit i de la butaca.
4.>Evitaràs actituds i gestos de vella afonada, cap acatxat, l’esquena encorbada, els peus arrossegant-se. !! NO!!!! NO!! Que diguen, quina senyora més GUAPA! Recorda, els cabells blancs. Es tenyeixen!, i les arrugues, es dissimulen amb un ampli somriure!
5.> No parlaràs de la teua edat ni et queixaràs dels teus atacs, reals o imaginaris. Acabaries per creure’t més vella i més malalta del que en realitat estàs. A la gent no li agrada sentir històries d’hospital. Quan et pregunten Com estàs?, contestaràs. !!Divinament!!
6.>seràs l’optimisme sobre totes les coses.Al mal temps, bona cara “Sigues positiva procura estar, de bon humor en paraules, alegre de rostre, i amable. No sigues una amargada. Es té l’edat que s’exerceix. ser gran no és qüestió d’anys, sinó un estat d’ànim. “El cor no envelleix”
7.>Tractaràs de ser útil a les altres, i a tu mateix. No eres cap branca arrencada, de l’arbre de la vida. Ajuda, amb un somriure, un consell, o un servei. En obrir-te als altres, deixaràs d’estar pensant en un “jo” solitari. Només quan s’obre la nou, apareix l’ametlla”
8.>Treballaràs amb les teues mans i amb la teua ment. El treball és la teràpia infal·lible. Qualsevol actitud laboral, intel·lectual, artística. La benedicció del treball és medicina per a tots els mals.
9.> Manté vives i cordials, les relacions humanes. Conviu, però sense “ENTRAR” en els problemes dels altres. Llevant dels que expressament et demanen un consell, recorda: “Veure, escoltar i callar”
10.>No pensaràs mai que “tot el temps passat va ser millor” No visques de records, mira cap al futur amb alegria.
Tota persona hauria de ser com “la lluna” destinada a donar llum, i com el “SOL” sempre donant calor》
《Quan eixes llàgrimes, que pareixen perles transparents, i els ulls, ja no poden retindré més. explotés, dient. JOAN!!, tu, estàs fent, molt de mal, a la teua ànima, i al meu cor. T’envàs anar. Diguen-me.!!
¿Nena perquè plores tan malament té tractat, o el tracta, la vida? O tal volta eres tu, la que estàs fent-li mal, a la meua.?
Ho tenies tot, Joan!!, quasi tot.
Però no estaves a gust ni eres feliç. ¿Que et faltava? Tal volta el que vols, és quasi impossible. Jo tinc una xicoteta, o gran idea i sé, allò que el passa i que voldries. Però no et compensarà mai. Tu t.ampoc, saps massa el que vols. Voldries un amor pur, sincer, comprensiu, com el que sempre as tingut en casa, però que ara no vols, perquè, Aquell amor que abans sentíem, però tu ja no sents. On està aquell efecte, que senties per mi, d’aquell l’amor que dies, ser, per SEMPRE, però no saps com, comprendre, ni entendre, sé que les teues ànsies, no poden calmar, eixe malestar i ganes de Viure tan inesperats. Eixa ansietat que el produeix ella, quan està prop teu.
Tal volta siga millor per a tots, que ten hages anat. Podràs començar una nova VIDA, però mai podràs oblidar-te d’aquests anys, i el tems que hem estat junts, L’amor que ens hem donat, segur que no tel donarà ningú mai més 》@.@.@.
《 Des del fons del l’anima i des del profund del cor per a tu dóna. No val dir el vull si és que no sens res en L’anima, perquè d’esta forma estaràs destronant la vida de qui creu en les teues paraules, perquè ESTIMAR és una cosa molt profunda i molt bonica que no deu ses, per afer MAL, a qui t’estima de veritat. Perquè quan dius un t’estime, que això isca del teu mismíssim cor, i de la teua mismíssima ànima, absolutament sempre, perquè la veritat quant, és de veres, es nota quan tu eu dius de tot cor, L’amor,note perquè ser Perfecte. Només ha de ser real molt real. Somia en ell, i ell somiara amb tu, així és trobareu els vostres somies i així Passareu més tems junts. Vos dic un secret, justament aquí en mix del mar el lloc favorit dels enamorats, sempre custodiats, per les ones, si és trobeu, un dia encara que siga en sumits. pot ser molt bic.
Si tu el penses com et pense ell. Ell el pense cada dia,I cada minut. Perquè jo se que t’estima.
Ens veureu, en aquesta pau del mix del mar. On Acudeixen soles els que se estimen, demant li al mar, que et porte en una bonica ona, d’espuma blanca. Testa esperant, en els ulls tancats i sentint com la suau brisa del mar, que ta carícia el monyo, i t’envia cap ame, per poder fer-te tots aquells besos que no té fet mai. Els besos que no hem tingut mai, I els besos que no ens donarem mai. Perquè els guardem per a l’eternitat 》@.@.@.
《 Arriben les vesprades de pluja, i vénen els records, d’aquells dies d’hivern, i pense, en els tems que fa que ten anares, amiga JOANA, en un sospir, ens deixares per sempre, no teníem ganes ni tu, ni jo, de deixar atots els que volem per ha sempre, però el destí és el que decideix,en tot, i no podem fer res. i ell va decidir, que tu ten anares abans que jo.
Torna, el fred d’hivern, i tornen els records, dibuixant en la meua ment, la teua presència, I el teu bonic somriure, recorde quan estàvem juntes. Ui em queden records plens de tendresa. No hi haurà música per escoltar en aquesta vesprada, ni anècdotes de joventut per recordar, però hui, només hi ha, aire, núvols i alguna gota. Estic pensant si estaràs en el teu univers, en alegria, o soles en la teua soledat, fent per ajudar-me, a estar tranquil·la i ser feliç, pensant en aquells, records de la nostra joventut. Com no recordar, aquelles vesprades humides de fred, quan juntes, passejàvem per la font gran en els nuvis, veient com venia la nit, com s’ocultava el sol, ui són pena i dolor. Recordant com eres tu. Amiga JOANA, I pensant, com estic jo》
《 Les coses passen per algo,
Quan menys (teu) (esperes) passen les coses. A voltes són bones i altres mots dolentes. Però en tot cas són les coses que vénen sense esperar-se. També pot ser, alguna cosa bona. Serà, el que ha, de ser, és el teu destí. Bonic, llaç, o curt, és el viatge, de la teua vida.
Per, bé, o per a mal, Vénen d’un, en un, o de dos, en dos, sempre, serà un aprenentatge mentre estem, en aquest món. Hem de saber que per algo passen les coses, a vegades ens costa molt acceptar que allò no és el que esperàvem.
Hem de pensar en les papallones. Tan boniques tan sensibles.i tan fràgils a lora. Sabem, que va ser, oruga, abans que papallona, abans de poder volar.
Està agonia que a vegades ens crema, i que ens desvela hui. Demà pot ser l’estrella que més brillarà en el nostre cel. Per algo , passen les coses.
Quan ten recordes, dels teus vells patiments. Veuràs com de forma especial, es poden convertir en un bonic jardí de flors. Aquelles de major encant. Aquelles d’aspecte més tendre i colorit. Són les que vares regar en el teu plor, en les teues llàgrimes. Quan va ser tan cru aquell hivern, i de manera Tan dura. Sempre, poden transformar, en roses, les espines d’aquells moments. Quan la pau i l’alegria van en tú, si el pesar testà destrossant. D consevol manera,
Les coses sempre passen per algo.
No tingués por, espera-les, que elles sempre vindran.
《Estimat amb els teus defectes, amb la teua bogeria, amb els teus errors i les teues pors.
Estimat amb els teus fracassos i cicatrius, amb la teua felicitat a ratos i momens, i en els teus “estúpids anhels”.
Estimat , com si fores a durar tota la vida, com si viure, i estimant-te, fos el teu pecat més favorit.
Estimat prou, fins que notes, que no és mai massa, és com res, tot ell es meravellós, que el fa que el sentes bé, i que sigues tu lo millor que tens.
Estimat , perquè al cap hi ha la fi, estimar-se a si mateix dura per sempre, és el amor, que mai el defraudara, perquè, nia’n amors, que només dura el que duren》
