INSULTS

《Si algu t’insulta no t´amages. Has vist els pardals quan canten? Semblen tan feliços. Mentre un pardalet canta insltua´l i el pardalet seguirà cantant, com si res. Potser em digues ,que el pardalet segueix cantant perquè no enten el nostre idioma i com no ho enten no pot sentir-se ofes.

A partir d’ara ensenyat només el llenguatge dels pardalets que estimen tant la vida, que continuament, canten una cançó per que són contens de viure. Gaudim de la vida com si es tractara d´una bonica cançó. Deixem els insults i les envejes per als que no entenen de pardalets. Els que no saben viure i sempre estàn amargats.La fé, es quan un pardalet cantà, quan encara no sa fet de dia.

EL PODER DE LA CONSCIENCIA PERMET QUE ELS MIRACLES SUCCEIXQUEN@.@.@.

LI DEIEN CLAVEL

《Aquest relat encara que pareix un conte, es completament real.

Quan jo era joveneta el meu germà Luís era prou capritxos. Li va demanar als nostres pares que li compraren un carro i un burro d´eixos minis, però real. Un capritx només per passejar i pujar als amics. Quant es va cansar del carro i el burro va demanar un gosset, que també el va tindre. Li va posar Clavel. Clavel era un gosset, amb el pel blanc i rull era molt bonic, en molt de coneixement més que alguna persona.(El meu germà Luís.)

Tot el que li manava ho feia, manava anar al camp de tarongers, que li portara una taronja de dalt del arbre. Anava i mos la collia, era tan llest. El meu germà el va ensenyar a fer-li la compra a la nostra mare, perquè no podia eixir de casa, per la malaltia de mon pare i la obligació de estar venent.

Li posava a Clavel una cistelleta penjada al coll amb un paperet dins, que posava el que li feia falta a mà mare. El gosset entrava en alguna de les tendes, que estaven més propet de casa, com Pepe Blay , la Merina o Diego, ells ja coneixien a Clavel i sabien que era per a ma mare. Posaven el nom de la tenda i el preu en un paperet i li´l posaven en la cistelleta, per poder pagar ma mare quan poguera anar. El meu germà Luis també el va ensenyar a portar-li la pastilla del sabó i la tovalla quant venia del obra, i es llavava en la sèquia del llavador, antes d´arribar a casa.

No teníem ni aigua corrent, ni les dutxes que tenim ara. Però si que tenim aquestes fotos, i el bonic record de Clavel que encara recordem el meu germà i jo》

@.@.@.

VIVENCIES ALS 8 ANYS

《 He començat moltes voltes a escriure està vivència que vach viure en els meus pares ,pero may he pogut continuar.

Per eixos remordiments de aquell record que may he pogut traurem del cap.

Cuant tenia 8 anys era una chiqueta prou m’alcria i consentida.

En eixa edad anàvem les amigues a jugar “a mi derecha” en els banquets de la font gran,tornava cada dia a lora que em dien els meus pares , però eixe dia nose si estava pasanto molt bé,esva fer tad per arribar a casa a lora.

Els meus pares,estaven nerviosos ,esperantme a la porta de casa, tardava masa ,heren casi les 10 de la nit.

Ma mare tota enfada em va dir.

!!No tens sopar per que no as vengut a LORA que sopem , i com ha càstig tanca en el corral sense sopar.!!

Em va tancar en el corral. I com casi totes les cases del poble teníem un pou en aigua.

Jo asustà i en molta fam .

Em tanque per dins en el forrellat i lidic a mà mare.!!si no mo bris i sope em tire dins del pou !!

Des pres de un silensi senc al meu pare que dia !!obrili !! , però ma mare diu !! no li obric ,es eixe el castic. !!

Jo ,conteste de dins del corral !!pues a dios ,vach a tirarme al pou .!!

Agarre el poal enrrulle la corda per a que arribara al fondo i el tire dins en totes les meves forces per que fera PLOFFFFF.

Va fer tan gran tró , que asta jo em vach a sustar, em vach sentar en una escala que puixava a la pallissa i queta se’n se casi respirar.

Ma mare cridanme , porregant la porta tota nerviosa ,cuan la vach sentir ja desesperà .

Obric el pastell de dins la porta asustà, i vec una ma tremolosa que ma garra del cap i estiranme del monyo em porta al llit.

I em diu plorant les dos a le xitat de ma més 》@,@.@.

EL TEU COR

《 Ets on estan els teus pensaments, assegura’t que els teus pensament estiguin on vols estar. Quant escrius alguna cosa , el teu cor es el que el dirigeix la mà, i va dictant tot allò que tu escrius. És el cor el que domina sempre la situació. Pensa sempre ,que tu eres més savi que la saviesa que té el teu cor.》@.@.@.

DIES DE MOLT DE VENT

M’agrada veure ploure, se’n se que faja vent . No sé, però quan camine i plou em senc bé, tranquil·la. Però no si fa vent, em ploren els ulls, em fa mal el cap, el monyo es desfà.

M´agrada molt el sol, la llum, però si fa vent no puc amb ell. No pots veure´l, ni pots sentir la seua olor, ni imaginar-te la forma que tindrà, és com alguna cosa que et molesta. També fa molt de mal quant vol. Amenaçant quant xiula, quant el vent s´enfada i busca companya, es rebolica i va contra ell mateix i sembla un huracà.

Aleshores em fa molta por, i la por m´anul·la la ment i em borra coses que m´han passant. Vull dir: te una cosa bona, que m´ajuda a esborrar coses que no m’agraden

DE LA VIDA

EL TEMPS NO PARA PER RES

《La vida es una faena que mos portem per a fer en casa. Quant mires, l’hora ja son les sis de la vesprada quan tornes a mirar, ja es divendres i quant mires altra volta. Ja sa acabat el mes. Mirant mirant d’acabat l’any ! Mirant l’hora ja han passat, 50, 60 o 70 anys. Quant tu mateix mires ja no sas per on estan els amics de sempre. Quant algú mira, em perdut la joventud i pot ser la salud i ara, és tard per tornar en rere. Si ens donaren un altra oportunitat més, ja no miraria tant el rellotje.

Aniria sempre cara les hores útils i els bonics moments per el camí que mos obrin la vida. Tindria a tots els que estime més prop. Fills, nets, família, amics que a voltes no sé com estan i els diria .-Vosaltres sou lo m’és important per a mi.- Abraçaria a tots un per un, ben fort i diria. -Vos estime molt.- No deixeu de fer algo que vos agrada per falta de tems .No deixeu de estar en els vostres fills quant són menuts, perquè ben prompte sen aniran i no seran teus. Es presis eliminar, faré o aniré després. Per que les coses canvien molt de presa, els fills creixen, la gent també canviem i la vida s´acaba

Recordem no deixar res per a després.

PERQUÈ DEPRÉS POT SER TART》@.@.@.

PER EIXOS PROFESSORS

《Un bon educador es el que no imposa ,sinó que llibera. El que no tira de ningú, sinó que aixeca. Que no dicta sinó ensenya. Que no exigeix sinó pregunta de segur que viurà amb els alumnes molts instants de inspiració. Tal vegada aprendrà alguna cosa delIs. Pot ser alguns xiquets arriben a un lloc ben alt en la seva vida, en una bona preparació. Gràcies a la actitud i la forma de ensenyar dels mestres, que estan usant estès normes 》@.@.@.

PER ELS BONS PROFESORS

SORPRESA

《05-04-2019 un dia fosc de molta pluja anant cap a la casa de la música, a les19:00 de la vesprada, Teresa Folguerà i jo que veníem d´escoltar la xarradeta sobre el impacte urbà de Simat de la Valldigna que la representava, el secretari autonòmic d’urbanisme, Josep Lluís Ferrando.

De colp i volta toparem amb una quadrilleta de xiquets i xiquetes. Un dels xiquets se’n ve cara meua i em preguntà si es podia fer una foto amb mi. Jo molt sorpresa i estranya li vaig contestar.- Clar home.- De repent vingueren tots el xiquets cara a nosaltres. Diguentmos que ells també volien fer-se una foto en nosaltres dos. Les dos rigentmos i en cara de sorpresa, ens feren dos o tres fotos.

Ens anàrem rient de allò que ens havia passat. Allò devia ser paregut a ser famoses. Ens anàrem ben contentes a la reunió. Pensant que ja tenim una bona colla d’amics per sempre, entre els 12 i 13 anys.》@.@ @.

LA MARE DELS VENTALLS

《 Quan em vaig casar , en les primeres bodes mos regalaven a les dones un ventalls i als homes un puret. Es va fer tan popular que en els batejos i en les comunions començaren a regalar el mateix.

Al llarg del temps ja tenia dues caixes de puros que vaig tindre que regalar , els ventalls com m’agradaven anava gastant-los i guardant-los ( ja en tenia per tots els llocs , per la casa de la platja, per dins dels caixons…) Asta que vaig pensar que vindria bé guardar-los tots dins de un caixó.

Fins al dia de hui 06-04-2019 que a vingut a visitar-nos la meua neta Neus. I com fan tots els xiquets que els agrada tant escarbar, ha obert el caixó dels ventalls, s´ha posat les mans al cap i ha dit -iaia açò que és tant de ventall ?- I jo li he contestat -pues encara hi ha més , en la casa de la platja, per els armaris i alguns caixons.-

I la meua neta ma dit –iaia perquè no fem a la mare dels ventalls ?- Dit i fet, em escampat un llençol en el sòl i em començat a traure ventalls del caixó, la meua neta a començat a fer a la mare dels ventalls col·locant-los de forma que pareguerea un ventall. Com diu el refrany EL QUI GUARDA QUAN TE MENJA QUAN VOL , en este cas eren ventalls lo que havia guardat i la meua net s´ha divertit fent a LA MARE DELS VENTALLS 》@.@.@.

LA PERFECCIÓ NO EXSISTEIX

《No sóc perfecta ja que si ho fora no seria part d’aquest món. Vaig aprendre a caminar, a córrer, i alçar-me després de mil caigudes, cada dolor em va fer créixer, vaig eixugar les meves llàgrimes barrejades amb la suor del meu front rodat-me les llàgrimes per les meues galtes.No tinc tot el que desitje però estime tot el que he aconseguit amb el meu esforç. Simplement sóc un ser humà amb defectes i virtuts, puc no caure-li bé a tothom. Procure escoltar i donar tot el millor de mi i que sàpiguen els que m’estimen que sempre em tindran.》

@.@.@.